El divendres 15 de març, gràcies al festival FLIC i a l’editorial Barbara Fiore, vam tenir la sort d’entrevistar a Suzy Lee, una autora i il·lustradora d’àlbum que ens meravella per les seves composicions i ús del suport llibre com a element de la història.
Ara ja fa força anys que treballes com a il·lustradora, quina va ser la teva primera feina en el sector?
La primera feina… Em van encarregar il·lustrar un llibre juvenil de ficció. Era l’aventura d’un noi que anava lluny a l’oceà. Va ser el primer i ara realment no el vull veure. Perquè no tenia cap idea del que havia de fer. Vaig estudiar pintura a la universitat i vaig agafar aquella feina per viure. Sabia dibuixar i vaig pensar que podia dibuixar qualsevol cosa, però la feina d’il·lustrar va ser molt difícil per mi. Va ser la primera vegada i ho vaig fer tan bé com vaig poder, però no ho vull tornar a veure!
La teva feina com a il·lustradora, et ve de família? Com vas començar en el món de l’art?
Els meus pares no eren artistes, però eren gent artística; els encantava l’art i em van donar el seu suport quan els vaig dir: vull ser artista en un futur. Vaig ser una nena que dibuixava tot el dia, m’encantava. Pensava que ser artista era cosa del destí. No sé per què, potser pensava que era força bona, però tinc dibuixos que vaig fer quan era jove i són terribles en realitat.
En els teus llibres veiem que és important la materialitat del llibre com a element narratiu. Com vas pensar que el plec del llibre podia ser un element de la història?
Potser és perquè vaig començar pintant i era molt conscient del suport amb el qual estava tractant. No és només il·lustració per un llibre, no són només imatges dins d’un llibre. Volia adonar-me quina mena de mitjà és un llibre, volia entendre el mitjà.
Des d’aquest punt de vista, estava observant tots els elements d’un llibre: per què aquest llibre té forma rectangular? Per què en aquest llibre la pàgina es gira en una direcció determinada? Per què aquest llibre se sent així? Aquest és l’inici, crec.
També ens sorprèn sempre el teu ús del color, la importància del blanc en la pàgina… Com et planteges les gammes cromàtiques?
Bé, depèn dels llibres. Com em centro en el llibre com a mitjà, vaig pensar que potser tot tenia el seu propi significat. Si tinc en compte la forma del llibre, hi hauria d’haver una raó per utilitzar-la. Si utilitzo el color blau, hi ha d’haver una raó per fer-ho.
Per exemple a “La Ola”, al principi del llibre no hi ha color al vestit de la nena però després de jugar amb les onades es torna blau. Potser alguns lectors se’n poden adonar i poden fer-ne històries. Això és el que pretenia fer.
Des d’on il·lustres? Des del cor, cap…?
Amb les meves mans? [Riu] És una combinació de tot, necessites tenir un cor, per endinsar-te al món dels infants i has de ser molt raonable per pensar una història i fer un procés lògic per fer que la gent l’entengui.
Com és el teu procés de treball? Tens una manera de començar un projecte?
Tinc un quadern d’esbossos ple d’idees. No són idees elaborades, cada dia escric alguna cosa que m’hagi inspirat, algunes paraules, text, imatges… I de sobte tenen sentit. Si formen una història, esdevenen un llibre.
És una feina diària.
Si, i normalment el llibre previ és una mena de base pel següent. No és només que la inspiració vingui del cel, és desenvolupant idees que arriba el proper llibre.
I creus que és diferent quan tens un text donat per un escriptor que quan penses en una història com a autora?
Si, crec que és un procés diferent. Si agafo el manuscrit d’un autor, sempre hi ha elements de sorpresa que jo no tindré quan il·lustri. Si m’agrada la idea l’agafo, però quan faig llibres per mi mateixa, normalment és perquè vull experimentar amb la forma, llavors es torna un procés diferent.
En el teu llibre “La trilogia del límite” comences explicant una anècdota en què et preguntaven per una pàgina en blanc en un dels teus llibres. Creus que amb el desenvolupament que ha tingut l’àlbum els últims anys podria tornar a passar?
Si, per què no? En el llibre “Espejo” hi ha una doble pàgina en blanc. I molta gent va pensar que era un error d’impremta, no hi havia cap imatge. Una llibreria japonesa em va escriure sobre això: era la teva intenció o no està imprès?
Normalment preguntem sobre els referents que et van fer començar a dibuixar, però quins són els teus referents actuals?
Bé, la raó per la qual he vingut a Barcelona és descobrir els preciosos llibres que es fan a Espanya. Crec que no vaig començar a fer llibres il·lustrats per assemblar-me a ningú, però totes les imatges al voltant del món són grans mestres per mi.
I n’hi ha una pila ara! Tens algun nou projecte entre mans?
Estic treballant en un projecte secret però ara he publicat un nou llibre a Korea i a Itàlia. Tracta sobre el meu gos. Les històries sobre gossos sempre són tristes, està basat en una història real. Vaig tenir un gos abandonat i maltractat que em van donar uns amics. Érem molt feliços junts però vaig estar fora uns mesos i durant el temps que era lluny va passar una cosa. És la història d’aquest gos.
Deja una respuesta