En Xavier no es conforma.
Per això pensa, per això somia.
I per això escriu aquest llibre.
Amb frases pròpies o alienes.
És un lletraferit.
I amb cada paraula la seva imaginació vola.
Malgrat la ciutat on viu.
Les esbroncades dels pares.
Les ximpleries de la seva germana.
Els amors i els desamors.
O els pinxos de la escola.
Perquè limportant és sentir-se viu.
I poder compartir-ho amb algú.
No creus?